Viure en ruscs

Es tracta de la iniciativa de Haibu 4.0, un grup d'emprenedors que pretén impulsar la construcció de “pisos ruscs” amb el pretext de “fer front als problemes de l'habitatge”. La idea consisteix a reformar locals a peu de carrer i en desús on instal·lar petites comunitats de 15 persones. Cada inquilí tindrà a la seva disposició un cubiculum d'aproximadament 2,6 metres quadrats i compartirà una cuina i una zona de condícies. El preu de lloguer inclou les despeses d'electricitat, aigua, wifi i servei de neteja.

L'empresa aclareix que el projecte està reservat als residents i que en els ruscs no estan admesos turistes. Aquests espais estan destinats a perfils molt concrets d'uns 25 a 45 anys d'edat: “treballadors/es que han de desplaçar-se desenes de quilòmetres tots els dies per anar a treballar, estudiants que es veuen obligats a agafar un pis entre varis per poder mantenir-ho, habitacions llogades a preus desorbitats, resumint, tot un seguit de problemes que solem trobar-nos a qualsevol ciutat important a nivell d'habitabilitat”.

Des del principi, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha qüestionat la viabilitat de la iniciativa, explicant que el model d'habitatge proposat no és admissible perquè no s'ajusta a la normativa d'habitabilitat de la Generalitat. L'Ajuntament assenyala els “pisos rusc” com “infravivienda il·legal” i està decidit a detenir el projecte. De fet, les obres començades en un local del districte de Sants-Montjuïc, amb les quals es planejava constituir el primer “rusc”, han estat paralitzades.

Estem enfront d'un fenomen que ha arribat al seu extrem i per aquest motiu la notícia dels “pisos ruscs” ha deslligat una gran polèmica. Però des de diversos anys que s'ha normalitzats, a les grans ciutats, el fet de viure en espais molt petits. Ja existeixen pisos reformats amb la finalitat de llogar el major nombre possible d'habitacions, no són aquestes ja petits ruscs?