Un any més de Premis FAD

Impulsats per l'arquitecte Oriol Bohigas en 1958, els Premis FAD neixen amb l'objectiu de reconèixer l'esforç dels arquitectes espanyols per tornar a introduir l'arquitectura moderna i contemporània en el difícil període de la postguerra. Des de llavors aquests premis continuen guardonant obres realitzades en l'àmbit de la península Ibèrica i de les illes, i s'han convertit en un clàssic esdeveniment de la primavera barcelonina. El prestigi d'aquesta manifestació s'ha consolidat en les últimes cinc edicions amb la introducció dels Premis FAD Internacionals, reservats als estudis amb seu principal en la península ibèrica i illes que han sabut distingir-se en el panorama arquitectònic mundial.

La manifestació atorga diferents premis: els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, que es divideixen en quatre categories: Arquitectura, Interiorisme, Ciutat i Paisatge, Intervencions Efímeres; els Premis FAD Internacionals i també els Premis FAD de Pensament i Crítica, aquests últims destinats a tots aquells textos, publicacions, webs que han contribuït a fomentar el debat i la crítica sobre la ciutat, el paisatge, l'arquitectura i l'interiorisme.

En la convocatòria del 2018 s'han presentat un total de 484 obres de les quals 392 corresponen als Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, 56 als Premis FAD de Pensament i Critica, i 36 als Premis FAD Internacionals. Finalment, el passat 7 juny va tenir lloc la cerimònia de lliurament dels premis en el Desseny Hub Barcelona amb 29 obres finalistes seleccionades.

El Jurat dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, format per Anna Bach (presidenta), Ricardo Carvalho, Pau de Solá-Morales, Cristina Domínguez, Carmen Moreno i Susana Pavón, va decidir atorgar els següents premis:

Es tracta d'un projecte de rehabilitació de 14 habitatges protegits en Sant Ferrán, Formentera, dut a terme per un equip d'arquitectes de l'Institut Balear d'Habitatge (IBAVI), format per Carles Oliver Barceló, Antonio Martín Procopio, Joaquín Moyá Costa, Alfonso Regna Ferragut i Maria Antònia Garcías Roig. Aquest projecte destaca per la capacitat de plantejar solucions constructives de l'arquitectura tradicional aprofitant els recursos de l'entorn més immediat, en aquest cas la posidònia. La posidònia és una planta marina present en el fons marí de les Illes Balears, on es distribueix en extensions molt grans. Aquesta planta, a causa de les tempestes i als corrents marins, es diposita en grans quantitats a les platges. La idea del projecte és utilitzar parts d'aquests dipòsits per crear una capa d'aïllament en la coberta dels habitatges, un producte completament ecològic que a més, gràcies a la sal del mar, actua com biocida natural.

La valoració del jurat: "El projecte planteja un model d’habitatge social d’una gran qualitat arquitectònica, que aprofita els recursos del seu entorn més immediat per plantejar solucions constructives. Aquests habitatges, una promoció de l’Administració pública balear, suposen un exemple de bona pràctica arquitectònica que incorpora criteris de sostenibilitat d’una manera natural per millorar l’habitabilitat dels espais i la vida dels seus habitants."

Es tracta d'un projecte de reforma interior d'un edifici existent que es transforma per allotjar petits apartaments turístics, en el municipi de Santa Margarita, Mallorca. El projecte ha estat desenvolupat pel despatx mallorquí Ted’A Arquitectes, compost pels arquitectes Jaume Mayol Amengual i Irene Pérez Piferrer. La proposta destaca per l'utilitzo dels materials: “el fang com a material humil i habitual”, i també per la senzillesa de les planimetries dels apartaments, on tots els serveis s'ordenen i condenses contra les mitgeres, alliberant longitudinalment l'espai i la vista cap al mar o el carrer. 

La valoració del jurat: "La rehabilitació de Can Picafort destaca per la utilització hàbil i sensible dels materials, esprement les possibilitats de la ceràmica amb diferents cal·ligrafies constructives. S’aconsegueix un espai domèstic càlid i humà, de perfecta imperfecció. Eleva a una dimensió poètica la construcció artesanal."

Es tracta del disseny d'una plaça a la capital portuguesa de Lisboa, desenvolupat pel despatx José Adrião Arquitetos. Aquest projecte va ser impulsat per l'Ajuntament de Lisboa que, en 2015, va engegar el programa “Una Plaça a Cada Barri”, amb l'objectiu de millorar l'espai públic de la ciutat. El lloc triat presentava una situació gens simple de resoldre, resultava ser una gran “illa de tràfic” que amb el temps va acabar ocupada pels cotxes i utilitzada com a parc d'estacionament informal. L'estratègia dels arquitectes va ser restablir la unitat i la permeabilitat de l'espai que, en el seu temps, va ser trencada pel sistema de la infraestructura circumdant i l'edificació del viaducte. La construcció de la plaça compta amb la integració entre elements nous i preexistències.

La valoració del jurat: "La qüestió de l’espai públic i de representació democràtica és un dels més complexos en les societats occidentals. En aquest cas, es tracta de la reconversió d’un antic aparcament sota un viaducte, ara reconvertit en plaça. Tota la complexitat del lloc s’assumeix i es potencia. Els skaters conviuen amb altres ciutadans. Els arbres preexistents guanyen un nou significat i l’espai comú sorgeix de l’abandonament.”

El premi per a aquesta categoria va recaure en l'equip portuguès Atelier Depa Architects, format pels arquitectes Carlos Azevedo, João Crisóstomo i Luís Sobral. Es tracta del projecte d'un pavelló del Museu d'art contemporània Serralves, que es troba a la ciutat portuguesa de Porto, al parc de l'homònima fundació Serralves.

La valoració del jurat: "El tema del pavelló té un paper rellevant en la història de l’arquitectura. El Museu Serralves va decidir confrontar el disseny dels jardins i les peces d’art contemporani amb arquitectures efímeres. De la relació entre les parts sorgeix el significat d’aquests petits pavellons sense funció determinada."

El Premi FAD Internacional ha estat ex aequo per a dos projectes que han sabut capturar l'atenció del jurat compost per Louisa Hutton (presidenta), Josep Ferrando i Diane Gray. El premi va ser lliurat a l'estudi Bonell i Gill per al projecte del Nou Parlament del Cantó de Vaud, Lausanne (Suïssa), mentre que el segon projecte guanyador va ser l'Escola de Orsonnens, també de Suïssa, del despatx mallorquí Ted’A Arquitectes, gran protagonista de la cerimònia.

També el Premi FAD de Pensament i Crítica va tenir dos guanyadors ex aequo. El Jurat format per Carme Rodríguez, Guillem Carabí i Tomoko Sakamotova decidir atorgar el guardó a la publicació: Le Corbusier. La Recherche Patiente 50 años después, coordinada per Jorge Torres i Clara Mejía i publicada per l'editorial General de Ediciones de Arquitecturas. El segon premi va ser per al llibre Thermodynamics Interactions de Javier García-Germán, editat per Actar.

A la pàgina web dels Premis FAD és possible trobar totes les informacions sobre els projecte seleccionats i, per qui es trobi a Barcelona, fins al 14 d'octubre de 2018, és possible visitar l'exposició de les obres finalistes i seleccionades en el Disseny Hub Barcelona.

La nostra enhorabona a tots els premiats i finalistes d'aquesta edició que, amb la seva qualitat, han contribuït a consolidar el prestigi i l'alt nivell dels Premis FAD.