Una mostra contra l'oblit de l'exili
Andrea Pala
9. novembro 2017
Habitatge multifamiliar pel INAV a l'Havana, de Gómez Sampera i Domínguez. Cortesia Arxivo Martín Domínguez Esteban.
El Museu ICO de Madrid torna a reunir una de les parelles d'arquitectes més creatives del segle XX a Espanya.
Es tracta de Carlos Arniches i Martín Domínguez, titulats per l'Escola d'Arquitectura de Madrid i reconeguts entre els joves arquitectes avantguardistes que van formar part de la Generació del 25. L'exposició Arniches i Domínguez. L'Arquitectura i la Vida ret homenatge als dos arquitectes, mostrant la seva obra i recorrent la seva desafortunada trajectòria vital.
Exposició Arniches y Domínguez. L'Arquitectura i la Vida. Museo ICO, Madrid.
Arniches i Domínguez van treballar junts durant aproximadament dotze anys, entre 1924 i 1936. La seva associació va donar a llum a molts projectes brillants i innovadors; entre tots, el més emblemàtic és sens dubte l'Hipòdrom de la Zarzuela a Madrid. Desgraciadament l'esclatar de la Guerra Civil va sentenciar la fi d'aquesta col·laboració, imposant-se als dos l'exili. Arniches va sofrir un llarg exili interior i no va poder exercir durant cinc anys; en canvi Domínguez es va veure obligat a abandonar el país per poder continuar treballant com a arquitecte. Primer es va exiliar a Cuba i més tard als Estats Units.
Presentació de l'exposició Arniches i Domínguez. L'Arquitectura i la Vida. Cortesia Fundación ICO.
La mostra es divideix en tres parts. La primera posa en escena la vida dels dos arquitectes, recuperant alguns moments significatius de la seva època d'estudi i de l'exili. La segona investiga l'esfera professional, mostrant algunes de les obres més significatives que van realitzar de forma conjunta o per separat. L'última part presenta una aportació inèdita, mostrant les intervencions d'alguns artistes: José Ángel Toirac, Rogelio López Conca i Elo Vega. Aquesta part de l'exposició vol construir una mirada diferent des de l'art contemporani sobre la realitat de la ciutat i l'arquitectura, tant a Cuba com a Espanya. Finalment es reuneixen més de 300 peces, entre plànols originals, maquetes, fotografies i documents, que permeten reconstruir una història detallada.
Hipòdrom de la Zarzuela a Madrid. Cortesia Arxivo Martín Domínguez Esteban.
L'exili ha perdurat en el temps convertint-los a tots dos en arquitectes “invisibles”, condemnats a l'oblit. En aquest sentit, el comissari de la mostra, Pablo Rabasco, comenta: ”Quan entrem a analitzar els textos de la història de l'arquitectura del segle XX, Arniches i Domínguez queden com una parella lligada a la Generació del 25; el que passa després sembla que no va succeir mai”. L'exposició té com a objectiu recuperar la seva memòria per poder atorgar el crèdit que mereixen. Hi ha temps fins al proper 21 de gener per conèixer millor a aquesta brillant parella d'arquitectes.