Una mostra contra l'oblit de l'exili
El Museu ICO de Madrid torna a reunir una de les parelles d'arquitectes més creatives del segle XX a Espanya.
Es tracta de Carlos Arniches i Martín Domínguez, titulats per l'Escola d'Arquitectura de Madrid i reconeguts entre els joves arquitectes avantguardistes que van formar part de la Generació del 25. L'exposició Arniches i Domínguez. L'Arquitectura i la Vida ret homenatge als dos arquitectes, mostrant la seva obra i recorrent la seva desafortunada trajectòria vital.
Arniches i Domínguez van treballar junts durant aproximadament dotze anys, entre 1924 i 1936. La seva associació va donar a llum a molts projectes brillants i innovadors; entre tots, el més emblemàtic és sens dubte l'Hipòdrom de la Zarzuela a Madrid. Desgraciadament l'esclatar de la Guerra Civil va sentenciar la fi d'aquesta col·laboració, imposant-se als dos l'exili. Arniches va sofrir un llarg exili interior i no va poder exercir durant cinc anys; en canvi Domínguez es va veure obligat a abandonar el país per poder continuar treballant com a arquitecte. Primer es va exiliar a Cuba i més tard als Estats Units.
La mostra es divideix en tres parts. La primera posa en escena la vida dels dos arquitectes, recuperant alguns moments significatius de la seva època d'estudi i de l'exili. La segona investiga l'esfera professional, mostrant algunes de les obres més significatives que van realitzar de forma conjunta o per separat. L'última part presenta una aportació inèdita, mostrant les intervencions d'alguns artistes: José Ángel Toirac, Rogelio López Conca i Elo Vega. Aquesta part de l'exposició vol construir una mirada diferent des de l'art contemporani sobre la realitat de la ciutat i l'arquitectura, tant a Cuba com a Espanya. Finalment es reuneixen més de 300 peces, entre plànols originals, maquetes, fotografies i documents, que permeten reconstruir una història detallada.
L'exili ha perdurat en el temps convertint-los a tots dos en arquitectes “invisibles”, condemnats a l'oblit. En aquest sentit, el comissari de la mostra, Pablo Rabasco, comenta: ”Quan entrem a analitzar els textos de la història de l'arquitectura del segle XX, Arniches i Domínguez queden com una parella lligada a la Generació del 25; el que passa després sembla que no va succeir mai”. L'exposició té com a objectiu recuperar la seva memòria per poder atorgar el crèdit que mereixen. Hi ha temps fins al proper 21 de gener per conèixer millor a aquesta brillant parella d'arquitectes.