Quin futur té la Model?

La segona edició de la Setmana de l'Arquitectura de Barcelona, recentment acabada, ha enfocat les seves activitats en el tema de la rehabilitació i no és casualitat que hagi triat la Model com a punt neuràlgic per a la manifestació. D'aquesta manera, els ciutadans han tingut l'oportunitat d'entrar en aquest espai de gran impacte físic i emocional, i de conèixer el seu procés de transformació, encara en fase de desenvolupament.

No ha passat molt temps des del tancament definitiu de la Model. El proper 8 de juny es complirà un any des que va deixar de ser presó. Est ha estat un any caracteritzat per iniciatives que han permès mantenir viva l'atenció en un lloc tan emblemàtic de la ciutat de Barcelona, evitant que pogués ser eclipsat el procés de la seva rehabilitació. L'interès i la curiositat de la gent s'han pogut veure des del principi. De fet, no havia passat un mes quan van tornar a obrir-se les portes de la presó, aquesta vegada perquè les persones poguessin apreciar el seu valor arquitectònic i històric. Durant cinc mesos va romandre oberta al públic cada dia, de 10 a 20 h, regulant les entrades a través d'una prèvia inscripció gratuïta. L'èxit va ser tan gran que les 64.000 entrades previstes es van esgotar en un mes.

La presó Model va ser inaugurada en 1904, després de 16 anys que es va trigar a construir. Va néixer amb l'objectiu de garantir les condicions adequades per afavorir el respecte i la reinserció dels reclusos. Com dicta el seu mateix nom, havia de servir de model a la reforma penitenciària iniciada en aquestes dates, que reivindicava el “humanisme cristià” i denunciava el “vergonyós” estat de les presons espanyoles. Va ser projectada pels arquitectes Josep Domènech Estapà i Salvador Vinyals seguint els criteris de construcció establerts pel sistema carcerari del segle XVIII. La Presó està organitzada segons el disseny del panòptic: les cel·les individuals es distribueixen en ales que conflueixen en un espai central, formant un estel. Aquesta forma permet una vigilància permanent sobre totes les galeries des de l'epicentre, on se situa la torre de guàrdia i, a més, permet que cada cel·la tingui llum natural. Aquest model va ser ideat pel filòsof utilitarista britànic Jeremy Benthan amb l'objectiu d'induir en el detingut un estat conscient i permanent de control, encara que ell mateix no tingui constància de ser vigilat.

Després de 113 anys d'història el tancament de la Model és inevitable. El Centre penitenciari necessitava una reforma urgent per substituir les instal·lacions obsoletes. Una inversió que, finalment, va ser considerada no convenient, vista l'edat del recinte. Ara la qüestió és definir el futur d'aquest gran edifici que, malgrat no tenir un ús definit, segueix tenint una forta identitat en el teixit urbà, ocupant un solar format per dues quadres de l'eixample. El que és cert és que la presó té un valor cultural, social i arquitectònic, i per aquesta raó l'any 2000 va ser catalogada com a patrimoni per la comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. Es va establir un nivell de protecció C, segons la classificació del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic de la ciutat de Barcelona, que reconeix a l'immoble “valoris històrics, artístics, estètics o tradicionals a considerar com a rellevants pel sector urbà on s'emplacen”. Això vol dir que en el cas de futures intervencions caldrà tenir en compte un planejament específic: “Manteniment del cos poligonal central recuperant, si pot ser, els seus elements i espais originals. Les característiques tipològiques generals de les sis galeries radials. El seu interior podrà ser modificat en el qual sigui necessari per adequar-ho als nous usos al fet que es pugui destinar”.

Actualment està en marxa un procés participatiu per definir el futur de la Model. Aquest procés està sent dinamitzat pel col·lectiu de LaCol juntament amb Equal Saree, i preveu tallers dins de l'antiga presó i diverses activitats per convidar la ciutadania a la participació. Recentment s'ha celebrat la quarta i última sessió de la fase de debat ciutadà que ha proporcionat tres possibles escenaris per la Modelo. Les tres propostes tenen en compte, com a punt de partida, el resultat del procés de redacció del Pla Director de Transformació de la Presó Model de Barcelona de 2009, que destaca tres àmbits d'actuació: patrimoni i memòria, equipaments i habitatge, verd i carrer. La primera proposta prioritza la preservació de la memòria històrica de l'edifici, donant protagonisme a la torre central del panòptic. La segona opció s'enfoca en el verd urbà amb la possibilitat de guanyar espai per a un major nombre de pisos de lloguer social. La tercera proposta és la més flexible i intenta trobar un equilibri entre les zones verdes i els equipaments. El procés participatiu finalitzarà el mes de juliol i és possible seguir el desenvolupament a la web de Decidim Barcelona, on es pot trobar tota la informació.

Mentrestant, des del mes de setembre s'ha obert una nova escola infantil, Eixample 1, aixecada temporalment en barracons en els terrenys de l'antiga presó, en la confluència entre els carrers de Rosselò i Entença. Aquí, en 2015, es va celebrar amb un acte simbòlic la demolició parcial de la Model que, finalment, va portar a l'enderrocament d'una petita instància de la presó, és a dir 1.215 metres quadrats dels 28.750 totals. Un primer pas cap a la rehabilitació.