Remodelació integral del nucli antic de Banyoles

El casc antic de Banyoles era un àmbit de circulació rodada molt deteriorat pel temps amb els carrers pavimentats i voreres. El més significatiu d’aquest nucli antic és la seqüència de places i placetes que organitzen aquest àmbit: la Plaça dels Turers,  la Plaça Major,  la plaça dels Estudis, de la Font, del Teatre, de l’església de Santa Maria, i del Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l’edifici al qual s’ofereixen com a vestíbul.

Les sèquies de reg de l’estany de Banyoles que s’utilitzaven per regar els horts estaven tapades i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, tal com era en el seu origen.

El Projectee planteja la recuperació dels espais públics per al passeig i al mateix temps recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat.

Les sèquies de reg es tornen visibles en els seus recorreguts en tot el nucli antic, quedant-se obertes o reconstruint la seva secció al carrer per on circula. Aquesta decisió és important perquè a uns espais ja de per sí interessants, s’incorpora una nova qualitat visual i també pel que suposa la incorporació del so i la percepció de l’aigua.

Tot l’àmbit es pavimenta amb la pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s’ha format en tot el subsòl i amb la qual foren construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals i monuments.

Es construeixen els canals i les comportes de regulació i fuites plegant aquest paviment, i es recull l’aigua en una esquerda que apareix en aquest mateix pla petri.

La intenció és que el treball sobre el paviment esgoti les possibilitats de la pedra amb què s’ha construït la ciutat reveli l’aigua que recorre al seu subsòl.