Mamen Domingo | Ernest Ferré Arquitectes

Plaça Blas Infante: La proposta espaial estructura i simbolitza amb la màxima intensitat la nova centralitat que representa la plaça Blas Infante d’una manera contemporània. El projecte es desenvolupa a partir de la dualitat de les dues escales que hi tenen lloc: l’escala de barri, de l’entorn immediat, i una altra de majors dimensions, la de la ciutat i el seu centre històric. Adequació amb el barri de Cap-pont i relació amb el centre històric Per a l’ús i l’entorn immediat s’ha creat una plaça de barri: un lloc de descans, de lleure, de relació veïnal, amb ombra i bancs, jocs infantils, gespa i una vegetació floral seguint el traçat de la pèrgola com a protecció per a l’estiu.

L’existència d’un aparcament soterrat de nova construcció a la base de la plaça, ha fet de la integració dels mecanismes de serveis un dels objectius vertebradors del projecte. D’aquesta manera els ascensors, sortides d’escales, d’emergència, la ventilació... s’integren plàsticament tot jugant amb els elements de les torres i la pèrgola, que s’han previst per a integrar la il•luminació. Aquesta mateixa il•luminació és la que permet crear ambients diferenciats, espais dinàmics, espais de comunicació uns amb més llum, d’altres amb tons d’il•luminació suau de repòs i tranquil•litat. L’espai públic ha de mimar l’usuari.

La impressionant topografia del Centre Històric de Lleida, disposada en carrers empinats entorn del turó de la catedral Vella (1204) és el referent quasi omnipresent. Es parteix d’una plaça en un pla de pendent suau, que va agafant alçada a mesura que s’aparta de la llera del riu. Des d’aquest espai públic, tota la ciutat antiga es mostra tal com és en la realitat, amb les seves grandeses i els seus conflictes. Es tracta d’un punt de vista privilegiat, un mirador excel•lent de la ciutat, presentant-ne una visió bonica i sincera.

El Projecte com a proposta plàstica

Sempre utilitzem un company de viatge en el projecte, per a aportar un grau de simbolisme als espais públics i culturals del medi urbà. La poesia “La ciutat llunyana ” va ser escrita al finalitzar la guerra civil, l’any 1939, per Màrius Torres. Aquells moments de serena tristesa en que fou escrita ens varen interessar. Han passat ja 70 anys des de que Màrius Torres escrivia sobre la Lleida d’acabada la guerra on veia els somnis enterrats i tots els discursos, les paraules, potser de pau, havien fracassat. Parlava, aleshores, que no queda altre consol que creure i esperar a la nova arquitectura que amb braços mes lliures hauria de reeixir de nou el sòl. Resultaren ser 40 anys de dictadura. Creiem oportú pensar la plaça pública com una recopilació d’intencions, treballar uns elements poètics que, amb la Lleida de fons, representin, sense ser-ho, la ciutat que s’escriu cada dia, avui, més de tots els ciutadans que mai.

Geometria i topografia

La proposta es defineix en planta com una superfície acotada en amplada a la geometria de la coberta existent, mentre que en l’altra direcció s’estén fins arribar al mur de separació del riu Segre, d’una banda, i per sobre del límit de la coberta al costat del carrer València, de l’altra, en forma d’una llosa volada que desfà els xamfrans existents en el pla superior. Sobre la base del pàrquing existent es crea una topografia artificial, formalitzada per la intersecció de dues piràmides, que es fon amb el passeig del riu Segre i es connecta amb les voreres dels carrers perimetrals amb plans inclinats, rampes o escales, donant així continuïtat als recorreguts urbans.

Projecte seleccionat - Premis FAD 2011

Passera Cappont: La passarel.la de Cap Pont es pensa com un carrer, extenent les traces del centre històric cap a l’altre costat del Segre.  Els elements dissenyats per a aquest nou carrer: mobles, portes, paviments, cases, monuments... s’eleven a una altra categoria, la de pertànyer a aquest nou espai de límit, el riu.  La separació d’una banda a l’altra, de quasi 170 metres, s’escurça amb una plaça a la banda de Cap Pont per tal que el trajecte sembli més curt per al vianant. Aquesta plaça esdevé un mirador per contemplar tota la ribera.

Co-autors: Manuel Reventós - Àngel Aparicio, eng.