adequació jaciment domus avinyó

el descobriment d’un jaciment romà al fons d’un edifici municipal, una domus a la vora de la muralla, ha fet necessari aquest projecte d’adequació per a fer-lo visitable de manera simultània amb l’ús habitual de l’edifici, administratiu públic.

a mode d’aproximació, es crea una seqüència de sales encadenades que remet al sistema d’articulació de les domus romanes, connectant habitacions de proporcions sensiblement quadrades i altures diverses mitjançant gruixuts passos de porta amb llindes a 2m d’altura.

aquesta seqüència d’espais defineix un recorregut circular, d’anada i tornada, amb un marcat caràcter escenogràfic. un recorregut que és parcialment compartit amb l’accés a les oficines de les plantes superiors. els espais d’aproximació incorporen, a més, elements (audio, baix-relleus, textos informatius...) que anticipen el contingut del jaciment.

la sala del jaciment té dues parts diferenciades. una accessible, l’altell, i una altra que no ho és, les pròpies restes arqueològiques.

l’altell està sobreelevat respecte les restes arqueològiques per tal de facilitar-ne la visió, se situa sobre l’espai que havia ocupat l’intervalum (espai buit entre la domus i la muralla), en paral·lel i una mica enretirat del mur que havia estat façana posterior de la domus.

és un recinte amb paraments de vidre en parets, paviment i sostre, reflectant, que multiplica la percepció i permet jocs òptics en combinació amb la llum.

les parets contenen elements interpretatius en exposició (pantalles interactives, trossos dels frescos que es van trobar a la domus, etc...) que apareixen i desapareixen darrere el vidre segons s’encén o s’apaga la il·luminació interior. sota el paviment, també amb el joc de la llum, apareixen o desapareixen elements arqueològics de l’intervalum.

en el recorregut de sortida que torna a connectar amb els espais encadenats, s’integra un parament existent de la muralla romana de bàrcino.