Adequació de l'espai natural del jaciment romà de Can Tacó
Montornès del Vallès, Barcelona
- Architects
- Estudi D'Arquitectura Toni Gironès
- Localització
- 08170 Montornès del Vallès, Barcelona
- Any
- 2012
El jaciment romà de Can Tacó es troba al Turó d'en Roina, orientat a Sud i 50 metres per sobre de la seva confluència dels rius Congost i Mogent, en el naixement del riu Besós i a uns 20 kms. de la seva desembocadura en el Mar Mediterrani. Formant part del conjunt dels Turons de les Tres Creus, aquest enclau natural i genuí, estructura la biodiversitat en un entorn molt fragmentat i antropitzat per l'home. Es planteja recuperar i posar en valor tant el patrimoni natural com l'arqueològic. Transitant un petit bosc, submergits entre la massa de roures i alzines, decobrim al final d'un recorregut tranquil i sinuós el jaciment romà; les restes d'un palau romà amb una geometria clara dels espais que el formaven, amb zones de gran interés que s'han de posar en valor. Edificat per successius aterrassaments i en part amb pedra licorella del lloc, el que havia estat un important assentament previ a la construcció de la Via Augusta, és en l'actualitat un mirador natural cap a les comarques del Vallès. S'intervé en el trasdós de les traces romanes, reforçant el contingut ( l'espai ) i posant en valor el continent ( els murs ). Es treballa amb les terres que amb el temps van tapar les restes i que s'acumulen fora del jaciment producte de l'excavació arqueològica. Aquestes terres i graves de l'antiga pedrera de llicorella, són crivades i endreçades novament però en diferent posició, dotant-les d'un nou significat. Un primer mallat d'acer conté les noves pedres, i aquestes les terres i graves que conjuntament, reproduiran els successius plans horizontals a nivell per on transitaven els romans. Un segon mallat més dens i prim, es disposa com a cortinatge en el temps, com a teló de fons on es projecten les diferents restes arqueològiques. D'aquesta manera pedra i acer, muntanya i indústria conviuen en aquests paisatges d'acumulació i , no obstant, dinàmics pel contacte entre fragments; interpretant allò preexistent, posant en valor i activant, incorporant i no esborrant, i alhora co-evolucionant amb el medi natural optimitzant al màxim els recursos.
Projectes relacionats
Revista
-
Concéntrico 05
28/2/19