Mateo Arquitectura

La història i la ubicació de l'edifici també s'han de tenir en compte. En aquest cas, ens trobem a l'antiga fàbrica Renault, que immediatament feia recordar les velles històries del 68 i la pel•lícula de Jean-Luc Godard Éloge de l'amour, rodada allí poc abans que fos demolida. Quan vam arribar, però, era un enorme buit, disponible i bell. I calia construir una nova part de la ciutat.  Com a arquitecte m'agrada experimentar aquesta sensació de buit que cal omplir i assumir la responsabilitat de fer-ho, per descomptat.

Això no obstant, aquest és un edifici pensat en volum i amb espessor, no només pell. Les façanes són murs estructurals de formigó i han suposat un fort desafiament tecnològic. Als autèntics constructors, però, els encanten aquests desafiaments. La proporció i les dimensions dels buits es relacionen amb el comportament contractural de l'edifici. Sobre els murs (que m'hauria agradat deixar vistos), raons energètiques van obligar a disposar un aïllament tèrmic gruixut, que vam protegir amb grans planxes d'alumini. Els murs laterals en continuïtat amb la coberta són de zinc, un material tradicional i artesanal, amb gran tradició urbana.