Estudi D'Arquitectura Toni Gironès

En el concurs es demanava projectar 80 habitatges de protecció oficial en un emplaçament situat al nord de Salou. Plantejat com una nova trama urbanitzada que s'imposa als traçats agrícoles preexistents, el nou lloc s'origina a partir de grans parcel·les que contenen edificis aïllats disposats ortogonalment.
La proposta planteja les preguntes als espais intermitjos, a les transicions, als llindars,... ponts o enllaços per a establir continuïtats i no estancaments, intentant obrir els límits entre diferents realitats.
El projecte proposa un teixit amb vàries escales d'intervenció, amb un programa d'habitatge social que desenvolupa les seves propietats de relació, construint una arquitectura entesa com a suport i propera a la realitat de l'usuari.
Deu habitatges per planta es distribueixen en cada edifici de planta baixa més tres. Un lleuger talús permet l'entrada de llum i aire natural a l'aparcament. En aquest pla inclinat es planta un petit bosc de pollancres que a l'estiu protegeix del sol de ponent.
Els accessos i els espais comunitaris es projecten com a llocs de relació, zones intermèdies entre els habitatges i l'espai exterior. Així a la passarel·la, una malla d'acer corrugat respon amb més o menys densitat a les necessitats del programa (baranes, gelosies, balcons, rec gota a gota...), podent acollir colonitzacions vegetals que refrescaran uns espais que per la seva orientació seran molt apreciats a les estacions càlides.
El cost de l'obra s'optimitza plantejant un únic tipus d'habitatge. Aquest s'articula al voltant d'una peça central on es concentren les zones humides i els passos d'instal·lacions.
És un habitatge que gaudeix de dues orientacions oposades i que planteja una seqüència transversal d'espais: passarel·la, habitatge i terrassa, que la doten de versatilitat i adaptació vinculades a l'ús i a les circumstàncies climàtiques. La terrassa amplia el programa de l'habitatge i disposa ombres i transparències suggerint sistemes passius de control climàtic.
La proposta es construeix amb materials senzills, econòmics i de baix manteniment, però amb una curosa disposició i execució. Materials que es mostren tal i com són i que, responent a determinades funcions, evolucionen en sincronia amb el pas del temps.